dimarts, 22 d’octubre del 2013

Projecte Ascensor

Ja tenim el tema clar, volem que la nostra història tingui lloc dins d'un ascensor. Abans de començar a muntar la història vam fer una petita pluja d'idees amb dos tipus de conceptes diferents: els tipus d'ascensors que existeixen i situacions que poder tenir lloc dins d'aquest espai.

Tipus d'ascensors:
Ascensor d'un pis.
Ascensor d'un centre comercial.
Ascensor d'un hospital.
Ascensor d'una oficina.

Situacions d'ascensor:
Parlar del temps.
Un part.
Acumulació de moltes persones.
L'ascensor s'espatlla.
Fumador dins l'ascensor.
Esperar l'ascensor.
Sexe a l'ascensor.
Un pet a l'ascensor.
Coses que fas quan vas sol.

Fins ara hem estat provant de redactar un guió possible per a la representació, però no ens acaba de sortir gaire bé, així que a partir d'ara ens basarem més en la improvització marcat unes mínimes pautes. 

Tenim clar que volem que la representació tracti sobre la relació entre dos veïns que solament coincideixen dins de l'ascensor dia rere dia. 

També hem pensat com podria ser el nostre ascensor, ja que un dels primers dubtes que vam tenir va ser que si ens posàvem dins d'un espai tancat pels costats, com és un ascensor, no se'ns podria veure des de qualsevol angle, així que vam dissenyar un primer esborrany de com podríem construir el nostre ascensor. 


L'ascensor consta dels elements més característics, com els llums del sostre, el panell dels botons, el mirall i el rètol que indica la planta on es troba la cabina. L'estructura està feta amb ferros, que només marquen els angles i límits de l'ascensor





Poc a poc i pensant em començat a desenvolupar un guió per a començar a treballar sobre alguna cosa 

PERSONATGES:

Noi: Un noi que s’acaba de traslladar a l’edifici, és obert, busca feina i s’acaba d’independitzar. 

Noia: És una noia seria i treballadora que no s’està per a tonteries. És una mica vulgar però vol semblar fina. 

ASCENSOR 1:

Planta 18. Ascensor d’un pis. La noia entra, pica al B i es mira al mirall mentre intenta treure’s alguna cosa d’entre les dents descaradament. Quan l’indicador de plantes senyala la planta 16 les portes de l’ascensor s’obren (so d‘ascensor) i entra un noi que l’enxampa davant del mirall. 

NOI: -Bon dia (aguantant-se el riure).
NOIA: -Bon dia (mirant al terra avergonyida després d’incorporar-se ràpidament). 

Durant uns segons l’escena es manté en un silenci incòmode. La noia estornuda tímidament i el noi se la mira de reüll.

NOI: -Salut.
NOIA: -Gràcies.
NOI: -Viu en aquest edifici? (mirant al front).
NOIA: -Eh?
NOI: -Que si viu en aquest edifici?
NOIA: -Ah, sí sí, al 18è 1ª, i vostè?
NOI: -Si, bé m’acabo de traslladar al 16è 2ª.
NOIA: -Ah, benvingut.
NOI: -Gràcies.

OFF: Planta baixa, ha arribat al seu destí. 

Torna a fer-se un llarg silenci fins que l’ascensor arriba a la planta B i tots dos baixen, esquivant-se l’un a l’altre per no xocar en sortir. Hi ha un petit joc de passos abans d’aconseguir sortir de l’ascensor. Fosc.


ASCENSOR 2:

Planta 16. El noi entra a l’ascensor i pica el botó corresponent a la planta B. En comptes d’això l’ascensor puja i, per sorpresa del noi, les portes s’obren a la planta 18. Quan s’obren, la noia entra amb molta pressa sense adonar-se’n que a dins s’hi troba el noi i gairebé xoquen. La noia té una respiració ràpida degut als nervis, arriba tard a la feina. El noi es mostra tranquil. Té son i badalla molt sovint.

NOI: -Per cert, no ens vam presentar ahir, em dic Pau.
NOIA: -Què? Ah si, jo em dic Júlia. (passa una mica d’ell i es posa a mirar el mòbil).
NOI: (en un intent desesperat per parlar amb ella) - Quin bon dia fa avui no?
NOIA: -Si, bé, jo em passo el dia a l’oficina, així que tant me fa. 

OFF: Planta baixa, parece ser que esta mañana el horno no está para bollos. (Tots dos es queden sorpresos i miren de manera estranya l’ascensor i quan creuen les mirades es giren avergonyits).


ASCENSOR 3:

Ascensor a la planta 13, tot dos a dins. Un al costat de l’altre com a totes les escenes. Ella, pensativa, mira en davant i tant en tant deixa anar uns petits sospirs.

NOI: (Mirant cap a un costat i sense que la noia el senti) -Va, home, va! Tu pots, parla-hi, que no et mossegarà. No tens res a perdre, només és anar a fer un cafè. Què pot passar? Què et digui que no? Va, ara és el moment. (Segueix mirant i murmurant en silenci).

OFF: Planta baixa, cada dia és una nova oportunitat.

NOIA: Adéu!
NOI: (Triga una mica en sortir) -Adéu.

De moment és una vaga idea sobre el que s'ha d'anar desenvolupant en el text i l'obra en general.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada